Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Delegació de Catalunya.

Sobre els models

# model

  • Representació ideal d’un aspecte concret de la realitat física emprada amb finalitats d’interpretació i de quantificació dels fenòmens i dels comportaments.
  • Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.
  • Simplificació de la realitat que intenta detectar els elements fonamentals d’un problema concret, eliminant-ne aspectes secundaris.

Diccionari de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans

“Fins i tot en l'estudi dels éssers poc atractius als sentits, la naturalesa que els ha organitzat ofereix plaers immesurables per poc que un sàpiga aprendre’n les causes i que sigui realment amant de la saviesa...
Caldria, doncs, evitar una aversió pueril a l’examinar els éssers menys preuats.”

De Partibus Animalium (Llibre I, capítol V). Aristòtil

Els éssers vius mostren un alt grau de complexitat i per respondre als interrogants plantejats pels investigadors ha estat necessari disposar d'eines adequades. Des de finals de segle XIX, han buscat organismes que els permeten accedir, amb el mínim d’obstacles o d’interferències, al coneixement dels mecanismes de la vida (bioquímics, genètics, fisiològics, etc.). Aquests organismes han esdevingut objectes d’estudi centrals de la recerca biològica i, actualment, són peces clau de la recerca biomèdica. Se’ls podria anomenar organismes simples o d’experimentació. El fet d’anomenar-los organismes model porta implícita una certa idealització. Això és així perquè, d’alguna manera, hi ha el desig de desvetllar les característiques biològiques fonamentals que comparteixen els éssers vius. En aquest cas, es tracta de models materials, en contraposició als models abstractes o conceptuals (com els matemàtics).

Els organismes model han estat àmpliament utilitzats i han permès l’obtenció d’una ingent quantitat d’informació. Una petita mostra d’aquesta rellevància es pot veure en aquesta exposició.

Però, la recerca centrada en aquests organismes també planteja algunes qüestions científiques i filosòfiques. D’entrada, els organismes model representen només una ínfima fracció de la biodiversitat que existeix al planeta. S’assumeix que el coneixement d’aquests organismes permet extrapolar la informació obtinguda a la resta d'éssers vius considerant un origen comú de les espècies. Però els organismes model bé podrien ser una mostra esbiaixada dels éssers vius. L’elecció de les espècies perquè serveixin de model al laboratori ha tingut a veure, segons els casos, amb l’abundància i amb la facilitat de manipular i de cultivar/criar al laboratori. També amb una sèrie de característiques distintives (embrions de grans dimensions, llinatge cel·lular fixe, transparència, etc.) que els han fet interessants per estudiar determinats processos biològics. No obstant, un es pot plantejar si el cicle vital ràpid de la majoria d’organismes model i la facilitat de manipulació, són representatius de tots els éssers vius; si els seus caràcters excepcionals permeten fer generalitzacions del món viu o si, simplement, són boniques i curioses excepcions.

L’exposició se centra en set espècies considerades organismes model, conscients que se'n podrien haver triat altres de diferents. La intenció no és ser exhaustiu sinó divulgatiu i suggestiu. Aquest projecte s’ha inspirat en les següents lectures:

Brenner, S. My Life in Science. The Science Archive Ltd. Gran Bretanya. 2001 [Versió catalana de Juli Peretó, Alzira, Bromera]

Jacob, F. La souris, la mouche et l’homme. Ed. Harvard University Press. 1997. [Versió catalana de Pau Joan Hernàndez. Barcelona, Edicions 62]

Kay, L. E. The Molecular Vision of Life. CalTech, the Rockefeller Foundation and the rise of the new biology. Oxford University Press. New York. 1993

Kohler, R. Lords of the fly. Drosophila genetics and the experimental life. The University of Chicago Press. Chicago. 1994

Rader, K. Making mice. Standardizing animals for american biomedical research, 1900-1955. Princeton University Press. Princeton. 2004