Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Delegació de Catalunya.

Galeria multimèdia

Vídeos

  • Bona part de la recerca del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB) se centra en la planta Arabidopsis thaliana, una petita herba que s'utilitza com a model en el laboratori. Font: Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

  • Entrevista a José Tomás Matus, especialista en la planta Arabidopsis thaliana i investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB). Font: Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Imatges natura

  • Arabidopsis thaliana en l'hàbitat natural. Aquesta imatge procedeix del Projecte Anthos: www.anthos.es. Foto: Xavier Font. Universitat de Barcelona i Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

  • Làmina d'Arabidopsis thaliana amb il·lustracions de les diferents estructures de la planta. Font: Flora ibérica (CSIC). Obtingut a partir del Projecte Anthos. Real Jardín Botánico (CSIC) i Fundación Biodiversidad: http://www.anthos.es/

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la planta Arabidopsis thaliana. Foto: Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la col silvestre (Brassica oleracea), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la col silvestre (Brassica oleracea), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la mostassa blanca (Sinapis alba), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la mostassa blanca (Sinapis alba), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la mostassa blanca (Sinapis alba), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la mostassa blanca (Sinapis alba), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detall de la inflorescència de la mostassa negra (Brassica nigra), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detall de la inflorescència de la mostassa negra (Brassica nigra), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detall de la flor de la mostassa negra (Brassica nigra), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detall de la flor de la mostassa negra (Brassica nigra), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Detalls de la inflorescència i infructescència de la mostassa negra (Brassica nigra), espècie emparentada amb Arabidopsis thaliana. Foto: Albert Mallol i Pere Barnola. http://www.floracatalana.net

  • Llavors d'Arabidopsis thaliana. Foto: Leopoldo Medina. Projecte Anthos Real Jardín Botánico (CSIC): http://http://www.anthos.es/

  • Cervantes E, Martín JJ, Ardanuy R, de Diego JG, Tocino A. 2010. Modeling the Arabidopsis seed shape by a cardioid: efficacy of the adjustment with a scale change with factor equal to the Golden Ratio and analysis of seed shape in ethylene mutants. Journal of Plant Physiology. 167, 408-410

  • Distribució geogràfica d'Arabidopsis thaliana a la Península Ibèrica. Projecte Anthos. Real Jardín Botánico (CSIC): http://http://www.anthos.es/

  • Distribució geogràfica mundial dels ecotips d'Arabidopsis thaliana. Foto: Dr. Jonathan Clarke. John Innes Centre (Regne Unit): http://www.jic.ac.uk

  • Cervantes E and de Diego J G. Morphological Description of Plants: New Perspectives in Development and Evolution. International Journal of Plant Developmental Biology. 4(1), 68-71.

  • Germinació d'una llavor d'Arabidopsis thaliana. Foto: Composició de José Javier Martín Gómez. Instituto de Recursos Naturales de Salamanca: http://http://www.irnasa.csic.es/

Imatges història

  • Il·lustració de Pisum sativum, possiblement el primer model de planta, original de Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé del llibre "Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz". 1885, Gera, Germany. Permís d'ús de Kurt Stueber, llicència GFDL: Font: http://www.biolib.de

  • Primer Simposi Internacional de Recerca en Arabidopsis, celebrat a Göttingen, l'abril de 1965. Aquesta imatge s'ha obtingut a partir d'un article d'Elliot Meyerowitz sobre la història d'Arabidopsis, amb el permís d'Ioan Negrutiu. Plant Physiol, January 2001, Vol. 125, pp. 15-19. Copyright: American Society of Plant Biologists: :http://http://www.plantphysiol.org

  • Segon Simposi Internacional de recerca en Arabidopsis. Es va celebrar a Frankfurt, Alemanya, el setembre de 1976. Aquesta imatge s'ha obtingut a partir d'un article d'Elliot Meyerowitz sobre la història d'Arabidopsis, amb el permís de Ioan Negrutiu. Plant Physiol, January 2001, Vol. 125, pp. 15-19. Copyright: American Society of Plant Biologists: :http://www.plantphysiol.org

  • La revista AFRC PMB que es va publicar periòdicament entre 1990 i 1992 és un document valuós que mostra la història de la primerenca comunitat d'Arabidopsis. NASC The European Stock Center: http://arabidopsis.info

  • La revista AFRC PMB que es va publicar periòdicament entre 1990 i 1992 és un document valuós que mostra la història de la primerenca comunitat d'Arabidopsis. NASC The European Stock Center: http://arabidopsis.info

  • La revista AFRC PMB que es va publicar periòdicament entre 1990 i 1992 és un document valuós que mostra la història de la primerenca comunitat d'Arabidopsis. NASC The European Stock Center: http://arabidopsis.info

Imatges laboratori

  • Cor ardent: Embrió de la planta model Arabidopsis en un estadi primerenc del seu desenvolupament que, vista la forma que adquireix, es coneix per estadi cor. Del peduncle, en verd, sorgirà la rel, i de cada una de les meitats del cor, en vermell, les primeres fulles. Foto: Michael Sauer. Gentilesa de CIENCIATK (CSIC). Col·lecció FOTCIENCIA 08 CSIC-FECYT: http://www.cienciatk.csic.es

  • Microflor: Encara que podria semblar una anèmona marina o un senzill plumall, en realitat, la fotografia presenta un estigma, que es la part superior del gineceu o òrgan sexual femení de la planta Arabidopsis. A la imatge també s'aprecien a nivel cel·lular part de les anteres amb el pol·len i l'epidermis dels pètals de la flor. Foto: Elena Ramíerz Parra. Gentilesa de CIENCIATK (CSIC). Col·lecció FOTCIENCIA 08 CSIC-FECYT: http://www.cienciatk.csic.es

  • Femeneïtat: La fecundació d'una flor s'inicia en el moment en què interactuen les cèl·lules papil·lars de l'estigma amb els grans de pol·len. En aquesta mostra d'Arabidopsis thaliana la tinció ha afectat també a les cèl·lules papil·lars. A la imatge s'observen difusament alguns grans de pol·len viables, ja adherits a les cèl·lules papil·lars. Foto: Marcella Santaella Tenorio. Col·lecció FOTCIENCIA 06 CSIC-FECYT: http://www.cienciatk.csic.es

  • Mutant floral homozigot pel gen Agamous 3 (ag-3) d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 378, 1073-1101. Octubre 1997. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Mutant floral homozigot pel gen Apetalla 1 (ap1-1) d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 378, 1073-1101. Octubre 1997. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Mutant floral homozigot pel gen Apetalla 2 (ap2-2) d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 379, 633-646. Juny 1998. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Mutant floral homozigot pel gen Apetalla 3 (ap3-3) d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 378, 1073-1101. Octubre 1997. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Flor d'una planta wild type d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 378, 1073-1101. Octubre 1997. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Mutant floral homozigot pel gen Pistillata 1 (pi1) d'Arabidopsis thaliana. Biological Chemistry. Vol 378, 1073-1101. Octubre 1997. Amb el permís de Gruyter Reference Global: http://www.reference-global.com

  • Inflorescències de plantes transgèniques d'Arabidopsis thaliana, que sobrexpressen un factor de transcripció de tipus BLH. Foto: Cristina Neves. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.cat

  • Flor de planta transgènica d'Arabidopsis thaliana, que sobrexpressen un factor de transcripció de tipus BLH. Foto: Cristina Neves. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Flor de planta transgènica d'Arabidopsis thaliana, que sobrexpressen un factor de transcripció de tipus BLH. Foto: Cristina Neves. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Visió general de plantes en diferents estadis de desenvolupament que mostren l’expressió d’un gen d’interès mitjançant el gen reporter GUS, una tècnica molt emprada de la biologia molecular, que confereix una coloració blava a la zona on s’expressa el gen que s'estudia. Foto: Esther Marín i Michela Osnato. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Per saber si una planta floreix de forma primerenca o tardana es compta el número de fulles de la roseta basal abans de florir. A la dreta es mostra una planta que té silenciat un gen que controla el temps de floració i provoca que la planta floreixi de forma primerenca respecte una planta normal (esquerra). Foto: Esther Marín. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB): www.cragenomica.es

  • Es pot veure una planta que produeix un gran número de fulles abans de formar la flor. Aquesta té sobreexpressat un gen que controla el temps de floració. Foto: Cristina Castillejo. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB): www.cragenomica.es

  • La temperatura és un dels senyals ambientals que les plantes tenen en compte alhora de “decidir” quin és el moment més adequat per florir. En aquesta fotografia es mostra com plantes crescudes a temperatures més fredes (dreta) floreixen de forma més tardana. Foto: Esther Marín. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Aspecte de la transformació fenotípica resultant del creuament de dos genomes d'Arabidopsis thaliana. A l'esquerra, una planta portadora d'una mutación que afecta el desenvolupament del fruit. A la dreta, una planta en la que es sobrexpressa el factor de trascripció en el fons genètico descrito. (Roeder et all. 2003 , Current Biology, 13, pp 1630-1635)

  • Aspecte d'un fruit silvestre d'Arabidopsis thaliana vist mitjançant microscòpia electrònica de rastreig. Foto: Cristina Neves. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Una forma fàcil i ràpida de visualitzar llavors transgèniques generades al laboratori és que incorporin un indicador fluorescent (la proteïna GFP). A la lupa i amb els filtres adequats, es pot triar les llavors d’interès gràcies a la fluorescència verda que emeten. Foto: Esther Marín. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es

  • Diferents síliqües d’Arabidopsis thaliana de plantes que sobrexpressen un gen d’interès determinat. A l'afectar l’expressió d’aquest gen les síliqües presenten unes curvatures i protuberàncies que no presenten les síliqües silvestres. Foto: Esther Marín. Centre de Recerca Agrigenòmica (CSIC-IRTA_UAB): http://www.cragenomica.es