Galeria multimèdia
Vídeos
Entrevista a Benjamí Piña, especialista en el llevat Saccharomyces cerevisiae i investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). Font: Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Vídeo del llevat de gemmació (Saccharomyces cerevisiae) on es mostra una cèl·lula acabada de néixer creixent i executant un cicle cel·lular complet. Des del començament, s’observa la proteïna Whi5 en el nucli per la fluorescència verda de la seva fusió a sGFP. En arribar a una grandària crítica, la cèl·lula de llevat expulsa a Whi5 del nucli per a iniciar els processos cel·lulars que conduiran, primer, a la formació de la gemma i la replicació de l’ADN i, després, a la mitosi i divisió cel·lular. Whi5 és l'homòleg funcional de l'antioncògen pRB en mamífers, on també juga un paper clau inhibint l’entrada al cicle cel·lular. Font: Martí Aldea. Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC): www.ibmb.csic.es
Cèl·lula de llevat en gemmació que expressa dues proteïnes implicades en endocitosi, etiquetades al genoma amb proteïnes fluorescents anomenades mCherry i GFP, les quals emeten llum amb longituds d´ona diferents (vermell i verd, respectivament) a l’observar-les utilitzant un microscopi de fluorescència. Autora: Isabel María Fernández-Golbano (IBMB-CSIC).
Entrevista a Maribel Geli, especialista en el llevat Saccharomyces cerevisiae i investigadora de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (CSIC). Font: Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)
Imatges natura
Creixement macroscòpico de Saccharomyces cerevisiae IFI 473, una soca de llevat del cava sobre un medi de cultiu sòlid. S'aprecia l'inici del creixement (dreta), a partir d'una cèl·lula, on cada punt és una colònia formada per més d'un milió de cèl·lules. A l'esquerra les colònies s'han unit, i hi ha milers de milions de cèl·lules. Foto: cedida per a l'exposició por Dr. A.V. Carrascosa. Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación CIAL (CSIC-UAM): www.ifi.csic.es
Creixement de Saccharomyces cerevisiae TG-CSIC al mosto albariño: l'enterboleixen els milers i milers de milions de cèl·lules que, al transformar el sucre en etanol, emiten gas que forma escuma a la superficie. Foto: cedida per a l'exposició por Dr. A.V. Carrascosa. Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación CIAL (CSIC-UAM): www.ifi.csic.es
Imatges història
Model egipci de fusta de la fabricació de cervesa. Foto: E. Michael Smith (Chiefio). Font: Wikimedia Commons. Aquesta imatge està sota llicència Creative Commons: Reconeixement i Compartir igual 3.0 No adaptada (CC BY-SA 3.0).
Pictografia proto-cuneïforme que enregistrava la producció de la cervesa. Probablement del sud de l'Iraq, fa uns 3100-3000 aC. © Trustees of the British Museum: http://www.britishmuseum.org
Reproducció d'un microscopi utilitzat per Leeuwenhoeck. Museu de la Història de la Medicina i la Ciència. Instituto de Historia de la Medicina y la Ciencia López Piñero (CSIC-UV)
Justus von Liebig (1803-1873). c. 1860. Foto: Franz Hanfstaeng. Font: Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org. Aquesta imatge és de domini lliure per a qualsevol propòsit, sense cap condició llevat d'aquelles requerides per la llei.
Il·lustracions del llevat en les alteracions de la cervesa a Études de la bière (1876) de Louis Pasteur. Copyright Institut Pasteur: www.pasteur.fr
Il·lustracions del llevat a Études de la bière (1876) de Louis Pasteur. Copyright Institut Pasteur: www.pasteur.fr
Il·lustracions d'una placa de Saccharomyces pastorianus a Études de la bière (1876) de Louis Pasteur. Copyright Institut Pasteur: www.pasteur.fr
Sol·licitud de patent pel procés de fabricació de la cerveza. 1871. Copyright Institut Pasteur: www.pasteur.fr
Imatges laboratori
Membrana de la cèl·lula de llevat visualizado per algunes proteïnes de membrana que s'han fusionat amb marcadors fluorescents (RFP i GFP). El color groc resulta de la superposició de la llum d'ambdós marcadors. Foto: Masur. Font: Wikimedia Commons. Aquesta imatge està sota llicència Creative Commons Reconeixement i Compartir igual 3.0 No adaptada (CC BY-SA 3.0).
Cèl·lules de Sacharomyces cerevisiae per microscòpia d'interferència diferencial per contrast (DIC). La imatge es va fer amb un microscopi Olympus BX61 i un objectiu d'immersió (UPlanSApo 100× NA 1.40, Olympus) a temperatura ambient en un medi complet sintètic amb una càmera (SPOT, Diagnostic Instruments, Inc.) utilitzant software MetaMorph (MDS Analytical Technologies). Font: Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org. Aquesta imatge és de domini lliure per a qualsevol propòsit, sense cap condició llevat d'aquelles requerides per la llei.
Microscòpia electrònica LT-SEM (llevats morts) d'una soca patentada de Saccharomyces cerevisiae, útil per fer la segona fermentació del cava. Foto: cedida per a l'exposició per Dr. A.V. Carrascosa. Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación CIAL (CSIC-UAM): www.ifi.csic.es
Observació en fresc (llevats vius) per microscòpia òptica per contrast Nomarsky d'una soca de Saccharomyces cerevisiae, patentada, que s'utilitza per fer vi Albariño. Foto: cedida per a l'exposició per Dr. A.V. Carrascosa. Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación CIAL (CSIC-UAM): www.ifi.csic.es
