Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Delegació de Catalunya.

Galeria multimèdia

Vídeos

  • Animació que explica que la recerca sobre els mecanismes de divisió dels bacteris pot servir de base per al disseny de nous fàrmacs. Font: Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

  • Vídeo de la mobilitat d'Escherichia coli sobre diferents substrats de carboni. Gentilesa de Guy Plunkett. Wisconsin University - Madison: http://www.genome.wisc.edu/functional.htm

  • Vídeo de la mobilitat d'Escherichia coli sobre diferents substrats de carboni. Gentilesa de Guy Plunkett. Wisconsin University - Madison: http://www.genome.wisc.edu/functional.htm

  • Entrevista a Raimon Sabaté, especialista en el bacteri Escherichia coli i investigador Ramon i Cajal en el Departament de Físicoquímica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona i IN2UB. Font: Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Imatges natura

  • Escherichia coli: bacil extret d'un cultiu procedent d'un pacient amb una infecció en el tracte urinari. Foto: Bobjgalindo. Font: Wikimedia Commons. Aquesta imatge està sota llicència Creative Commons Reconeixement i Compartir igual 3.0 no Adaptada (CC BY-SA 3.0)

  • Micrografia electrònica de rastreig d'Escherichia coli, que s'ha fet créixer en cultiu i s'ha adherit a un portaobjectes. Foto: Rocky Mountain Laboratories, NIAID, National Institutes for Health. Estats Units. Aquesta imatge és de domini públic. Font: Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org

  • Micrografia electrònica d'Escherichia coli a 10.000 augments. Aquesta imatge és de domini públic. Font: http://emu.arsusda.gov/default.html

  • E. coli escrit amb bacteris Escherichia coli en un medi MacConkey. Foto: Mercè Berlanga. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/mips/welcome.html

  • Cultiu d'Escherichia coli en un medi MacConkey, selectiu pels enterobacteris (degut a les sals biliars) i diferencial perquè conté lactosa i permet distingir entre els bacteris lac positius —E. coli—, dels lac negatius —Salmonella—. Foto: Mercè Berlanga. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/mips/welcome.html

  • Cultiu d'Escherichia coli en un medi EMB (eosina blau de metilè). És un medi selectiu i diferencial. L'eosina i el blau de melitè inhibeixen lleugerament als bacteris grampositius. Està especialment dissenyat per a diferenciar entre E. coli (colònies metàl·liques) d’Enterobacter (sense aquest color). Foto: Mercè Berlanga. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/mips/welcome.html

  • E.coli escrit amb bacteris Escherichia coli en un medi EMB (eosina blau de metilè). Foto: Mercè Berlanga. Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/mips/welcome.html

Imatges història

  • Theodor Escherich (1857 - 1911). Font: Wikipedia: http://ca.wikipedia.org. Aquesta imatge és de domini públic perquè el seus drets d'autor han expirat (en països on el dret dura fins a 70 anys).

  • François Jacob, Jacques Monod i André Lwoff, Premis Nobel 1965. Copyright: Institut Pasteur: http://www.pasteur.fr

  • Oswald T. Avery amb un tub d'assaig al laboratori. c.1940. Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Oswald T. Avery al laboratori. c.1940. Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Imatge del bacteri Pneumoccocus (Streptoccocus pneumoniae). c.1944 Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Imatge d'una colònia del Pneumoccocus (Streptoccocus pneumoniae). c.1944. Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Edward L. Tatum a la Universitat d'Stanford. c.1940. Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Edward L. Tatum a la Universitat d'Stanford. c.1940. Gentilesa del Rockefeller Archive Center: http://www.rockarch.org/

  • Joshua Lederberg treballant al laboratori. Per gentilesa de University of Wisconsin-Madison Archives: http://archives.library.wisc.edu

  • Daniel Nathans i Hamilton Smith mostrant imatges dels fragments de restricció a reporters de televisió després de rebre el Premi Nobel. © 1978 Susie Fitzhugh

  • Arthur Kornberg al laboratori. Font: Profiles in Science (National Library of Medicine): http://profiles.nlm.nih.gov/

  • Lloc de reconeixement de l'enzim de restricció EcoRI. Autor: Bryan Derksen. Fuente: Wikimedia Commons. Aquesta imatge és de domini públic per a qualsevol propòsit, sense cap condició llevat d'aquelles requerides per la llei.

  • Vista de l'enzim EcoRI unit a l'ADN. Font: Wikimedia Commons. Aquesta imatge és de domini públic per a qualsevol propòsit, sense cap condició llevat d'aquelles requerides per la llei.

Imatges laboratori

  • Imatge del bacteri Escherichia coli obtinguda mitjançant microscòpia de force atòmiques en mode “tapping” (contacte intermitent) i en absència d'humitat. Es poden observar nítidament estructures flagelars i els pili (en llatí “cabells”). Autor: Li, Ang. Universitat Nacional de Singapur (Singapur). SPMage: http://www.icmm.csic.es/spmage/index.php

  • Cèl·lules d'una soca salvatge MC1061 incubades amb un anticos primari anti-ZipA i un anticos secundari fluorescent Alexa-594 que emet en la longitud d'ona roja donant un coloració vermella. La proteïna ZipA es localitza a la membrana i en el lloc de divisió de la cèl·lula. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules d'una soca salvatge MC1061 incubades amb un anticos primari anti-ZipA i un anticos secundari fluorescent Alexa-594 que emet en la longitud d'ona roja donant un coloració vermella. La proteïna ZipA es localitza a la membrana i en el lloc de divisió de la cèl·lula. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules que sobreexpressen la proteïna ZipA sencera després d'haver afegit l'inductor arabinosa durant 60 i 90 minuts. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules incubades amb anticos primari anti-His i anticos secundari fluorescent Alexa-488 que dóna un color verd i les mateixes cèl·lules incubades amb anticos primari anti-ZipA i anticos secundari fluorescent Alexa-594 que dóna un color vermell. La foto és un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC).

  • Cèl·lules incubades amb anticos primari anti-ZipA i anticos secundari fluorescent Alexa-594 que dóna un color vermell i tenyides amb DAPI que entra en l'ADN donant un color blau. La foto és un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC).

  • Cèl·lules incubades amb anticos primari anti-His i anticos secundari fluorescent Alexa-488 que dóna un color verd i tenyides amb DAPI que entra en el DNA donant un color blau. La foto és un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules que sobreexpressen una proteïna ZipA a la qual li falta el domini transmembrana, després d'haver afegit l'inductor arabinosa durant 60, 90 i 150 minuts. En els tres temps lès cèl·lules estan incubades amb un anticos primari anti-His i posteriorment amb un anticos secundari fluorescent Alexa-488 que dóna un color verd i les mateixes cèl·lules incubades amb un anticos primari anti-ZipA i posteriorment amb un anticos secundari fluorescent Alexa-594 que dóna un color vermell. Les fotos són un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules que sobreexpressen una proteïna ZipA a la qual li falta el domini transmembrana, després d'haver afegit l'inductor arabinosa durant 60, 90 y 150 minuts. En els tres temps lès cèl·lules estan incubades amb un anticos primari anti-His i posteriorment amb un anticos secundari fluorescent Alexa-488 que dóna un color verd i les mateixes cèl·lules incubades amb un anticos primari anti-ZipA i posteriorment amb un anticos secundari fluorescent Alexa-594 que dóna un color vermell. Les fotos són un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Cèl·lules que sobreexpressen una proteïna ZipA a la qual li falta el domini transmembrana, després d'haver afegit l'inductor arabinosa durante 60, 90 y 150 minuts. En els tres temps lès cèl·lules estan incubades amb un anticos primari anti-His i posteriorment amb un anticos secundari fluorescente Alexa-488 que dóna un color verd i les mateixes cèl·lules incubades amb un anticos primari anti-ZipA i posteriorment amb un anticos secundari fluorescent Alexa-594 que dóna un color vermell. Les fotos són un solapament de les dues imatges. Foto: Pilar Palacios. Gentilesa del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)

  • Fred Blattner de la Universitat de Wisconsin-Madison, Estats Units, davant del genoma de Escherichia coli. Foto: Wolfgang Hoffman, College of Agricultural and Life Sciences, University of Wisconsin-Madison: http://www.wisc.edu/